top of page

Entre les millores que es van assolir destaquen l’ampliació de la vorera del carrer Orient, la incorporació de rampes a les comunitats, la reforma de la plaça Pere Calders, el mercat dels dijous i, sobretot, un conveni (signat el 2002) segons el qual l’Ajuntament es feia càrrec del manteniment dels patis i passatges del barri (un conveni que l’Ajuntament va rescindir l’any 2016). 

 

Els canvis socials de les darreres dècades han generat noves tensions i necessitats al barri, però també noves oportunitats de convivència. Can Gibert del Pla manté la germanor de les arrels amb Santa Eugènia i comparteix reptes com la manca d’habitatge assequible, la necessitat de combatre discursos reaccionaris o el projecte que pretén traslladar el parc Jordi Vilamitjana, patrimoni natural i pulmó verd de la zona més densament poblada de Girona. De ser un conjunt de camps de conreu amb tot per conquerir, el barri ha passat a integrar nombrosos equipaments que donen cobertura a diversos barris, com el pavelló esportiu, el camp de futbol, l’Escola Josep Dalmau i Carles, el CAP, l’església, l’escola bressol El Tarlà, l’Institut Santa Eugènia o el Casal de la Gent Gran.

 

El barri creix i reclama noves veus: un relleu generacional que potser es trobarà escurçant distàncies entre els veïns històrics i el jovent implicat, generant iniciatives comunitàries i transversals com el festival Monar’T, i espais de relació i vincle com l’Espai Jove Güell, la Festa de Primavera o la Festa de les Cultures. Gràcies al compromís veïnal i al suport mutu, el barri ha construït una identitat pròpia que reclama el seu lloc en una Girona que sovint oblida els seus barris perifèrics.

Des dels primers blocs d’Orient i riu Güell, fins al parc urbà Jordi Vilamitjana —avui en risc—, Can Gibert del Pla és un barri viu, que evoluciona i canvia, que enfronta nous reptes i genera nous espais de relació, i no hi ha ningú millor per recollir la seva història que els seus veïns i veïnes. L’exposició «Can Gibert del Pla, memòria i barri» neix d’una col·laboració entre l’Associació de Veïns, la Comunalitat del Güell i el fotògraf Carles Palacio per fer dialogar passat i present amb motiu dels cinquanta anys d’associacionisme al barri.

 

UN BARRI EN CONSTRUCCIÓ

Als anys seixanta, el Patronat benèfic de la Santa Creu de la Selva, impulsat pel Bisbat de Girona l’any 1957, va començar a construir blocs d’habitatges de protecció oficial destinats a famílies i parelles joves que vivien en les barraques de Montjuïc, Fontajau o Torre Gironella. Famílies que majoritàriament provenien d’Andalusia i Extremadura, tot i que també d’altres indrets. Naixia així el barri de Can Gibert del Pla, en una plana de Santa Eugènia, antic municipi annexionat a Girona l’any 1963. Aviat es va crear la junta de propietaris, anomenada Junta interblocs, organització que vetllava per la neteja i el manteniment dels patis, i reclamava serveis per a un barri que no en tenia cap i que únicament comptava amb un accés. Carrers sense asfaltar i convertits en fanguers per la pluja, i manca de transport públic i de connexió amb la resta de la ciutat eren el pa de cada dia en una època en què, a més, es va fer la demolició del pont del Dimoni per fer la canalització del riu Güell. El 1974, a les acaballes del franquisme, es va constituir l’Associació de Veïns de Can Gibert del Pla.  

 

Avui, Can Gibert és un barri de prop de 8.500 habitants, on conviuen veïns i veïnes de més setanta nacionalitats diferents. Durant molt de temps ha estat un barri familiar de classes treballadores que gaudia d’un teixit comercial fort. En els darrers anys, malgrat les conquestes urbanístiques i la millora dels serveis, el barri ha anat perdent bona part dels seus veïns més antics, fruit de l’envelliment de la població i la mobilitat social de principis de segle. Així i tot, molts dels veïns que hi van arribar als anys seixanta i setanta encara viuen a Can Gibert i es vinculen a espais de vida com l’Associació de Veïns, l’Espai Cívic, l’Associació de Jubilats i Pensionistes Sant Joan, o el Club de petanca. Del 2004 al 2008, durant la presidència d’Antoni Rojas a l’AV, es va executar el Pla de Barris.

LOGOCANGIBERT.png
AQP-LogoNegre_edited.png
bottom of page